Hola artistes, tal com acordàrem a la trobada del dia de la Cloenda de Femart, os convoquem a la primera reunió que serà el dimarts 9 de febrer a les 18:30h a Ca la Dona.
Recordeu que vam pensar que seria interessant trobar-nos periòdicament per:
-
Parlar i discutir punts de vista sobre l’obre d’una dona artista que haurem triat entre totes
-
Intercanviar informacions, propostes sobre la qüestió artística actual.
-
Anar
construint una xarxa d’artistes poderosa i sòlida a Barcelona per poder
fer allò que no pot fer una sola, per poder exportar el que ens
importa!
-
Les reunions seran obertes a totes les artistes que visquin o passin per Barcelona.
Parlarem de Judy Chicago (1939, Illinois, USA)
En aquesta primera trobada d’artistes ens centrarem en la figura i obra
de Judy Chicago. Aquesta artista resulta fonamental per entendre la
relació entre art i feminisme que a partir dels 70 esdevé explícitament
política quan es produeixen diverses pràctiques que qüestionen a través
de les formes artístiques el discurs de la identitat i el seu efecte
sobre la subjectivitat i el cos de les dones.
Es
buscarà, d’una banda, trencar amb una visió excessivament masculina de
la historia i, de l’altra, reivindicar la experiència, la memòria i la
creativitat de les dones. A partir d’aquest moment, es posarà entre
interrogants la sistemàtica exclusió de les dones de les corrents
artístiques dominants, a la vegada que es denuncia una historia de l’art
que només valora la productivitat i el geni artístic dels homes reduint
a les dones a fer d’objectes de contemplació i plaer masculí.
A
principis dels 70 el cos femení es converteix en el punt de partida de
les reflexions artístiques de les dones. Es buscarà exposar un cos real
diferent i diferenciat que s’expressa i trenca les formes hegemòniques.
L’obra
de Judy Chicago serà representativa d’aquesta manera de concebre l’art
de la diferència com a exposició de la multiplicitat d’experiències
femenines individuals i col·lectives. El seu re-plantejament de la
sexualitat de les dones, el lesbianisme, l’antiviolència… no deixa de
ser una posició política subversiva que ha generat moltes seguidores. I
remet al mite del matriarcat.
Per
altre banda ha re-valoritzat i actualitzat feines i artesanies
femenines que es consideraven casolanes i ara es mostren com a art
col·lectiu i simbòlic d’una altra manera d’entendre el món.
Aquí
per primer cop, el feminisme en art pren consciència de les
possibilitats polítiques de les pràctiques artístiques i com dirà W.
Benjamin “un cop l’art ha perdut el seu ingredient ritual i la seva
dimensió “auràtica” davant la creixent reproductibilitat tècnica, només
queda oberta la possibilitat de denuncia social i del combat polític”.
I, a més, per a nosaltres, les dones, l’art significa una manera lliure i
directe on buscar-nos, expresar-nos, i situar-nos en el món sense
intermediaris, sense les pressions discursives inventades pel
patriarcat.
Us hi esperem!
DOCUMENTACIÓ ADICIONAL
SOBRE JUDY CHICAGO I LA SEVA OBRA:
