PROGRAMACIÓ #FemArt25

Amb aquest motiu es realitzarà la primera mostra retrospectiva d'art feminista contemporani de Catalunya, que constitueix la memòria del últims 25 anys de lluites feministes a Barcelona. La mostra anirà acompanyada d’un programa d’activitats que inclou, a més de tallers i performances, un seminari on participaran referents de la teoria, de l’art i la lluita feminista

* Tots els dijous des del 24 de gener fins el 21 de febrer de 18:00h a 20:00h
* Inscripció prèvia a través de formulari (Disponible proximament)
* Preu: 6 euros tot el curs (sòcies de Ca la Dona 3 euros). Feminari no mixte 

 

PROGRAMA FEMINARI

Dijous, 24 de gener

Impuls feminista: art i crítica política després de la dictadura franquista

+ performance sorpresa.

FemArt és avui l ́única Mostra anual d’Art Feminista del país, però no és l’únic espai on s’ha produït i s’ha exposat art amb perspectiva feminista. Recordem l’impuls radical que va guiar a una sèrie d’artistes i activistes a fer art feminista, pensament crític i promoure espais alternatius als circuits comercials i institucionals. Com es va viure aquest impuls?
Ponents: Fina Birulés, Eulalia Grau, Mari Chordà, Dolo Pulido i Nora Ancarola
Presenta: Teresa Sanz (Comissaria FemArt).

Dijous, 31 de gener

Mitjans de comunicació, xarxes socials i feminismes: una pràctica de comunicació transformadora?

Ja fa un temps que els feminismes formen part de les temàtiques de cobertura diària dels mitjans oficials, però sovint aquesta cobertura resulta interessada, sensacionalista i/o insuficient. Com s’articula la informació feminista des dels marges: mitjans de comunicació alternatius feministes, xarxes socials?
Ponents: Dianespotting (Sangre Fucsia), Keren Manzano (Pikara magazine), Marta Corcoy (Associació de Dones Periodistes de Catalunya).
Presenta: Marta Garcia. (Comunicació FemArt).

Dijous, 7 de febrer

L’arxiu a contrapèl. Documents i memòria.

L’arxiu és molt més que un contenidor de documents en espera. És també un provocador de noves mirades: Com es pensa, es treballa i es presenta l’arxiu entès com a eina subversiva de la història?
Ponents: Lucía Egaña, Mercè Otero (arxiu Ca la Dona), Diego Marchante, Bea Porqueres.
Presenta: Anna Fando (Arxiu FemArt).

Dijous, 14 de febrer

Replicants i éssers feministes, un pràctica subversiva.

L’ésser feminista, mogut pel moviment generador de la vida mateixa, practica el procés dialèctic i genera món al mateix temps que nega el que li toca viure. És un ésser anacrònic, el seu valor transcendeix un possible “origen” temporal i cobra sentit a partir d’establir noves relacions amb allò donat. Aquest éssers ja existeixen i estan entre nosaltres, què ens diuen i quines són les seves produccions?
Ponents: Barbara Ramayo, Miriam Solà, Marta Selva
Presenta: Júlia Lull, (Comissaria FemArt)

Dijous, 21 de febrer

L’educació artística serà feminista o no serà! (Sessió oberta a públic mixte) + performance sorpresa.

Aquest acte tindrà lloc a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

Actualment les escoles d’art estan plenes de dones artistes, els museus i les sales d’exposició també, però de quina manera hi són? On són les dones, lesbianes, trans... artistes després de la seva formació? És feminista l’educació que s’imparteix a les escoles d’art o reprodueix el patriarcat?
Ponents: Antonia Coll, Elena Fraj, Assumpta Basses, Vicky Moreno, Aida Sánchez i Judit Vidiella .
Presenta: Rosa Sánchez, (Comissaria FemArt)

FemArt, La Mostra d’Art Feminista de Barcelona fa 25 anys

Amb aquest motiu es realitzarà la primera mostra retrospectiva d'art feminista contemporani de Catalunya, que constitueix la memòria del últims 25 anys de lluites feministes a Barcelona. La mostra anirà acompanyada d’un programa d’activitats que inclou, a més de tallers i performances, un seminari on participaran referents de la teoria, de l’art i la lluita feminista.

La Mostra FemArt celebra 25 anys d’existència i de resistència al circuits de producció i difusió d’art patriarcals i capitalistes, 25 anys molt productius també d’objectes artístics dissidents que constitueixen la memòria dels últims 25 anys de lluites feministes a Barcelona.

La mostra d’aquesta 25ena edició, titulada “Hem vist coses que mai con creuríeu!, una retrospectiva replicant”, s’inaugurarà el 14 de desembre i busca plantejar una retrospectiva que més que una cronologia artística vol donar compte d’aquest passat de lluita històrica amb ulls del present. L’exposició, que es podrà visitar a Ca la dona, recollirà a més de les obres més significatives, documentació gràfica i textual de cada una de les 25 mostres realitzades on han participat més de 800 artistes , les quals s’han vist recolzades en front de la manca de presència en els circuits artístics convencionals, encara subsidiaris de la ideología patriarcal dominant.

Amb la mostra, es buscarà relacionar cadascun dels aspectes i moments d’aquesta història amb el desenvolupament dels moviments socials i les seves lluites sempre en la ciutat de Barcelona com a marc espacial de tensions i confluències. Aquesta mostra, donat el seu contingut i plantejaments serà la primera trobada recopilatòria dels últims 25 anys d'art feminista contemporani a Catalunya.

L’esdeveniment anirà acompanyat d’un Feminari, un programa de debats i conferències on participaran referents de la teoria, l’art i la lluita feminista a Barcelona i s’abordaran temàtiques de gran vigència política com es el paper dels mitjans de comunicació a la pràctica de l’acció social, l’arxiu com a espai de memòria radical, els feminismes en el context de l’educació formal, etc.

FemArt es un projecte de Ca la dona, espai d’acció feminista referent a la ciutat de Barcelona. Coincidint amb el final de la rehabilitació de l’edifici de Ca la Dona al Carrer Ripoll 25, espai merescut després de més de 25 anys d'activitats i promoció de la lluita feminista, Ca la Dona reclama i promou ara noves dimensions i perspectives dels seus projectes. Aquest és el cas de FemArt que pretén evolucionar cap a una Biennal d'Art Feminista emplaçada a Barcelona i amb relacions internacionals.

Al mateix temps, s’aprofitarà el context d’aquesta retrospectiva per presentar la Mostra FemArt Emergent, mostra anual adreçada a estudiantes de Belles Arts i organitzada conjuntament amb les diferents Universitats i escoles d’art de la ciutat. L’objectiu principal d’aquesta nova mostra és reforçar l’educació visual i plàstica amb perspectiva feminista i amb nous valors ètics i estètics no discriminatoris. D’aquesta manera, el projecte busca reafirmar la seva posició de referència dins el panorama artístic, activista i cultural de la ciutat.

Preparant la Mostra Retrospectiva FemArt 2018!!

Ja hem començat a preparar la Mostra Retrospectiva 2018!

En aquests 25 anys HEM VIST COSES QUE MAI NO CREURÍEU!!

25 anys de FEMART! 25 anys de gens Feministes!!

Marta de los Pájaros, exposició de la guanyadora FemArt 2017

Del 16 de març al 20 d’abril
INAUGURACIÓ 16 de març a les 19h amb presentació a càrrec de l’artista i de l’equip FemArt
CLOENDA 20 d’abril a les 19h amb recital poètic a càrrec d’Ingrid Garasa
Ca La Dona
C/Ripoll 25, Barcelona

POEMARI ÍNTIM DE VIDA IL·LUSTRADA

Marta de los Pájaros

Más allá de lo visible,

la ceguera más sensata.

Marta de los Pájaros, guanyadora de la Mostra Femart 2017 (Il·limitades), ens presenta, en la seva exposició Poemari íntim de vida il·lustrada, una experiència artística complexa on ser i estar, raó i sentiment, superfície i profunditat, imatge i text s’entrellacen per evidenciar la seva il·limitada capacitat de relació, per sobre de tota dicotomia establerta.

L’art és un dels actes d’obscenitat més grandiloqüent que puguem imaginar, és un procés objectivador radical i, a la vegada, l’acte de comunicació més generós i intens possible: L’artista exposa la seva subjectivitat més íntima i particular produint un objecte físic al servei del públic.

Al llarg de l’exposició, Marta explora les possibilitats il·limitades d’aquest acte de comunicació doncs ens ofereix una trobada molt especial, una trobada que just comença en la cruïlla mateixa entre dues possibilitats comunicatives diverses: la imatge visual i la paraula escrita. Amb aquest exercici específic, amb aquesta “ekfrasis” (mot grec que significa obrir, facilitar el pas, desobstruir, explicar fins al final…) l’artista desplega i posa en joc les pròpies relacions vitals fonamentals: els vincles materns i originaris, les relacions de cura, d’amor, de gaudi i de dolor, de desencís i d’absència, les relacions d’autorecerca en les/els altres, l’exigència de llibertat. I els binomis irreconciliables de la raó es ressolen en un teixit orgànic, dinàmic i profund on la trama de les paraules s’entrellaça amb l’ordit de les imatges.

Així l’obra artística neix i creix en diàleg continu de dos mitjans, amb les mancances expressives del seu propi codi, i conclou quan la seva expressivitat s’entén com un tot que ocupa un espai que s’entrega a la simultaneïtat d’un acte visual.

L’`0bvia complementarietat dels recursos expressius d’ambdós llenguatges artístics nega la possibilitat de representació o emulació mútua. L’artista que les combina sap que qualsevol intent de traducció, de translació seria parcial i esbiaixat doncs aquesta és la potència expressiva autònoma i irreductible d’una producció artística. Es tracta doncs de dues expressions independents que es comprometen a explorar-se l’una a l’altre en un permanent estat de conversa.

La paraula que al·ludeix sempre a una falta, a un buit, assenyala a un real que ja no hi és, suplantat pel nom. El nom està en substitució del que és, del que som, en suplantació de la matèria; la paraula està on no hi queda res més. La paraula estableix els paràmetres del record, però no comprèn la dinàmica del record incorporat al cos de qui recorda. La memòria es fa viva en aquest cos i s’expressa en tot moment a través dels gestos, en aquest cas artístics. La imatge reclama existència perpètua a l’acceptar l’impossible d’un llenguatge únic, tancat. El llenguatge visual reclama doncs, ser.

Poemari íntim de vida Il·lustrada es compromet amb l’absència de límits d’allò real que ens envolta i que tractem d’esbrinar i acariciar, quotidianament, amb les paraules i les imatges. En sentit foucaultià, l’obra esdevé una superfície d’inscripció on allò no-amagat segueix essent invisible. Aquesta superfície d’inscripció, aquesta pell permeable a través de la qual es produeix la relació entre obra i espectadores, no és contrària a la profunditat, és precisament presència profunda, com aclareix Montserrat Abelló a Vida diària/Paraules no dites (1963-1981):

Sóc amb vosaltres

a través de la pell

d’aquest cos que estimo.

Les superfícies de les formes que treballa Marta de los Pájaros, esdevenen espais de reflexió i d’inscripció des d’on conversar, de forma imprevisible i inacabada, amb la dona que està i amb la que és. Proposen un diàleg no excloent, no polaritzat entre exposar-se i representar-se, entre mirar-se i dir-se, entre representació verbal i representació visual:

Fondo, tocado y hundido.

Tocado y menos hundido.

Tocado sin hundir.

Sobrevolado.

La paraula, com a llenguatge propi és a la vegada aliena, insuficient, limitada. Però no acceptant el límit, es desenvolupa i expandeix en llenguatge visual, expansiu, contagiós.

Les dones il·lustrades en aquesta exposició són dones que recullen la complexitat de les relacions humanes, d’aquestes amb el món, i d’unes amb les altres. La raó, el cap de totes elles en aquest cas, s’expressa com un tot orgànic, indòmit, expansiu impossible de capturar en codis preestablerts, al·ludint a un saber imbricat amb la vida, quelcom dinàmic, que flueix, i se sobreposa a l’espai adjudicat a la paraula. Els llenguatges oposats es dissolen en una relació quasi revolucionaria, en una reconciliació que viu i explota, davant les nostres mirades.

L’artista ens confessa que aquesta mostra és fruit d’un record, d’un acte de memòria que, en paraules de Montserrat Roig, esdevé “l’acte d’amor més gran que hi ha”.

L’amabilitat i generositat que ens presenten aquestes obres anul·la la tensió d’un conflicte que se sap generador. I convida a una relació amiga, una relació propera que estimula alhora sentits i pensaments. Els llenguatges es fan il·limitats quan s’entrecreuen, la Marta amb el cap ple d’ocells, els entrecreua fins a l’infinit.

Col·lectiu FemArt

Itinerància de l'Àpat Transgressor: Totes "A TAULA"!! (CC El Sortidor)

"A TAULA" és un cicle de Cultura i Gastronomia que proposa el Centre Cívic El Sortidor 




Dins d'aquest cicle el proper 28 de febrer FemArt farà una presentació i una xerrada que serveix per enmarcar la celebració del 8 de març. L'Àpat Transgressor s'exposarà i es presentarà a la cuina del centre. Com recordeu, l'Àpat Transgressor és el resultat de la Mostra FemArt 2016 que es va presentar a les Jornades Radical-ment Feministes aquell mateix any. Tot i que la intervenció recopilava obres de més de 30 artistes, al centre El Sortidor només comptarà amb una selecció d'aquestes.

L’Àpat transgressor, inspirada en The dinner party (1979), de Judy Chicago, mostra una instal·lació col·lectiva on cada artista ha fet el seu propi servei de taula, posant de relleu sabors i sabers radicalment feministes. La inauguració s’acompanyarà amb una actuació musical de Meconio. 

INAUGURACIÓ I PRESENTACIÓ
28 de febrer a les 19h
Centre Cívic El Sortidor 
Plaça del Sortidor, 12 
08004 Barcelona

Ja tenim el Catàleg FemArt 2017 "IL·LIMITADES"!

Ja està disponible el catàleg de la Mostra FemArt 2017 "Il·limitades". Hi podeu trobar totes les participants, artistes, talleristes, activitats i el text que va inspirar la convocatòria.