lunes, 13 de octubre de 2014

Seminari CINEPIONERES

16 d’octubre, a les 7 de la tarda a Ca la Dona

Seminari CINEPIONERES a càrrec de Nadia Pizzuti

La presència de les dones al cinema, des de la direcció fins la interpretació i del guió al muntatge va ser massiva i molt significativa a Europa i als Estats Units fins l’any 1930.

Amb l’arribada del so, quan el cinema es va convertir en una industria, les dones van ser relegades durant molt de temps al paper de “stars” o a posicions subordinades.

La primera directora i productora va ser Alice Guy, més tard vingueren les nord-americanes Lois Weber i Dorotry Arzner, l’alemanya Lotte Reiniger; Germaine Dulac, una altra francesa, les soviètiques Esfir Shub i Olga Preobrezhinskaya, les italianes Elvira Notari i Lea Giunchi i moltes d’altres. Algunes d’elles van estar en actiu des dels inicis del cinema, quan les dones no tenien dret a votar, i tot i això, són pràcticament desconegudes, no reconegudes o oblidades.

CINEPIONERES proposa omplir aquets buits de memòria, mostrant el seu extraordinari treball.

CONTINGUT DEL SEMINARI:



1) ALICE GUY, LA PRIMERA. Nascuda a França el 1873 i morta als Estats Units el 1968, Alice Guy va ser la primera directora i productora de la història del cinema. Mestra de la comicitat, va rodar desenes de pel·lícules amb personatges de dones transgressores, jugant amb el canvi de rols de gènere i el transvestisme.

9 curts i curtíssims rodats a França i a USA: La fée aux choux (La fada de les cols) 1897 de 56”,Alice tourne une phonoscène 1905 50”, Ballet Libella (42”), Au bal de Flore (4’), Une femme collante (Una dona enganxifosa) 1906 3’, Madame a des envies (La senyora te desitjos) 1906 4.42”, Les résultats du féminisme (Els resultats del feminisme) 1906 7’ , Le piano irrésistible (El piano irresistible) 1906 5’, Algie the miner (Algie el miner), Usa 1912 9’30”. TOT 36’

2) DIVES I NO DIVES ENTRE EUROPA I USA. Curts i seqüències de l’Asta Nielson (Zapatas Bande, 1914 3’), Lotte Reiniger (Les aventures del príncep Ahmed (1926 3’21, Carmen 1933 4’), Musidora (actriu, serial Les Vampires 1915 2’45”), Olga Preobrazhenskaya (Les dones de Ryazan 1927 4’, Yelizaveta Svilova (muntatge de L’uomo con la macchina da presa di Dziga Vertov, 4’20”), TOT. 22’

3) DOROTHY ARZNER, DESAFIA HOLLYWOOD. Seqüència de “Dance, Girl, Dance” (Balla, noieta, balla) 1940 2’20”.

4) GERMAINE DULAC, L’AVANTGUARDA FEMMINISTA. Extracte de ‘La coquille et le clergyman’ (1927 5’), Thèmes et variations 1928 2’ TOT. 7’

5) LA CARICA DE LES ITALIANES. Fragments de ‘A Santanotte de l’Elvira Notari 1922 5’38 i curtmetratge ‘Lea e il gomitolo’ de Lea Giunchi 1913 4’47”. TOT. 11’

Nadia Pizzuti

D’origen franco-italià, va néixer a Roma i viu a Roma. És periodista, escriptora i cineasta. Del 1997 fins l’any 2000 va dirigir la seu de l’agència ANSA a Teheran. Va ser la primera dona corresponsal de la premsa internacional en ser acreditada a l’Iran post-revolucionari. És autora del llibre Mille e un giorno con gli ayatollah (Datanews, 2002) y coautora de Jeunesse d'Iran, les voix du changement, publicat per l’editorial francesa Autrement (2001). Als anys 90 va escriure i dirigir diversos curtmetratges amb el grup d’artistes de vídeo Una volta per tutte, entre ells destaca Vicine di casa, dedicat a les dones de l’ex Iugoslàvia.

A partir de la aparició de Il giardino di Shahrzad, de Vida (Il dito e la luna 2006, que es pot trobar traduít al espanyol a la llibreria Cómplices), es va implicar, juntament amb activistes iranianes, en la promoció d’aquest llibre, del que ens va parlar a Ca la Dona l’octubre de 2013, aportant els seus coneixements sobre lesbianisme a Iran.

És també autora del documental Amica Nostra Angela, (2012) un retrat coral de la filòsofa napolitana Angela Putino

De caràcter alegre i xerraire, Nadia és una gran comunicadora i una experta en el tema que es proposa.