martes, 27 de octubre de 2015

Reportatge de La Directa .cat

https://directa.cat/oblidem-loblit-festival-femart

Oblidem l'Oblit: Festival FemArt

Del 16 d'octubre al 12 de novembre, es pot veure l'exposició'Oblidem l'oblit'. És l'edició número vint-i-u del festival Fem Art a l'espai de Ca la Dona 

L'obra d'Amédée Houx que es pot veure al Fem Art /Ester Mora
 
27/10/2015
La mostra, que es va inaugurar el divendres 16 sota el lema Oblidem l'oblit, planteja una reinvenció creativa de la memòria, que ha limitat la dona a una segona posició domèstica i de servei. A banda de la mostra d'obres de les tretze artistes guanyadores, que durarà gairebé un mes, el Fem Art de Ca la Dona té altres activitats preparades. El divendres dia 30, es projectarà el documental Costures a la pell, que retrata com es van organitzar les treballadores tèxtils de Bangalore per exigir unes condicions justes als seus patrons. El 5 de novembre, es farà una xerrada a partir de l'experiència Arqueologia de l'oblit a l'illa de Mallorca.

Ester Mora
Part de la mostra de Fem Art / Ester Mora

Anys de Fem Art
Visca la menopausa i Cos desobedient van ser els títols de les dues últimes edicions del Fem Art. Les activistes Teresa Sanz i Júlia Llop afirmen que la reflexió radical va començar a partir de Cos Desobedient. Va ser llavors que va aflorar una voluntat més pública dins el col·lectiu. L'exposició significava interposar el cos com a resistència davant de qualsevol sotmetiment.

"El llenguatge l'han inventat uns altres, per això de vegades no trobem paraules per expressar el que volem"
 
A Cos desobedient, una dona estirada era depilada en viu; a Visca la menopausa, segons diuen, molts homes van aprendre el que no sabien sobre el canvi biològic i psicològic que experimenten les dones. Teresa Sanz assegura: "El llenguatge l'han inventat uns altres, per això de vegades no trobem paraules per expressar el que volem. L'art és un mitjà extraordinari per intentar dir allò que no sabem dir". Les seleccionades de l'exposició són tretze, però la participació al concurs és alta i l'espai aviat els quedarà petit.

Un dels moments de la inauguració de l'exposició / Ester Mora

'Oblidem l'oblit'
A l'exposició d'aquest 2015, l'artista Amédée Houx Lieu ha penjat unes calces de dona de cabaret i hi ha pintat un penis, d'acord amb la teoria del metge grec Galè, que afirmava que les dones tenim un penis subdesenvolupat. Al segle XVI, Andreas Vesalius va confirmar la teoria de Galè fent la dissecció d'un cos de dona real. Aquesta és la força del pensament preestablert o prejudici, que pot arribar-nos a fer veure amb els nostres ulls allò que no existeix: en aquest cas, Vesalius va veure un penis invertit allà on hi havia un úter amb els corresponents ovaris.
 
"No volem marcar ideologia ni marcar escola, volem revisar, proposar i generar debat sense censura"
 
Al seu torn, la també premiada Tònia Coll Florit ha plantat una barca feta de roba al mig de la sala, en al·lusió als viatges que va fer Ulisses mentre Penèlope sargia a casa, limitada al seu món interior i domèstic. En aquesta obra, el teixit i l'activitat de cosir que tradicionalment ens ha subordinat als homes es transmuta en una pell de serp; el segon sexe es deixa d'orgues i inicia el seu propi viatge. Aquests dos exemples i molts més són els que trobareu a la mostra fins al 12 de novembre.

Ca la dona, espai històric
A banda de cedir l'espai per l'exposició anual del Fem Art, Ca la dona té la seva pròpia història. Les dones que van iniciar el projecte durant els anys seixanta provenien de partits polítics d'esquerres o eren independents i totes creien que la qüestió de la dona no es parlava prou, ni als ambients polititzats. Van ocupar una casa i hi van conviure fins que les van fer fora. Teresa Sanz ho explica: "Va ser fantàstic. Érem dones molt diferents, era una explosió de potència; allà va néixer la idea de formar un espai que es digués Ca la dona. Les institucions van veure que teníem força i ens van donar una petita subvenció per llogar el local a la Gran Via. Avui, som més de cinc-centes sòcies, tot dones". Juntes van escriure i publicar El libro lila del cole, i advocades, metgesses i psicòlogues van destinar el seu temps lliure a abordar temes que anaven des de l'avortament fins al divorci. Aleshores, va sorgir la idea del Fem Art i de donar veu a moltes dones artistes sense prejudicis. Teresa Sanz assegura que, a Ca la Dona, no creuen en el feminisme com una única idea: "No volem marcar ideologia ni marcar escola, volem revisar, proposar i generar debat sense censura".