domingo, 31 de enero de 2016

1ª Trobada Xarxa Artistes - Judy Chicago

Hola artistes, tal com acordàrem a la trobada del dia de la Cloenda de Femart, os convoquem a la primera reunió que serà el dimarts 9 de febrer a les 18:30h a Ca la Dona. 
Recordeu que vam pensar que seria interessant trobar-nos periòdicament per: 
  • Parlar i discutir punts de vista sobre l’obre d’una dona artista que haurem triat entre totes
  • Intercanviar informacions, propostes sobre la qüestió artística actual.
  • Anar construint una xarxa d’artistes poderosa i sòlida a Barcelona per poder fer allò que no pot fer una sola, per poder exportar el que ens importa!
  • Les reunions seran obertes a totes les artistes que visquin o passin per Barcelona.


Parlarem de Judy Chicago (1939, Illinois, USA)

En aquesta primera trobada d’artistes ens centrarem en la figura i obra de Judy Chicago. Aquesta artista resulta fonamental per entendre la relació entre art i feminisme que a partir dels 70 esdevé explícitament política quan es produeixen diverses pràctiques que qüestionen a través de les formes artístiques el discurs de la identitat i el seu efecte sobre la subjectivitat i el cos de les dones.
 
Es buscarà, d’una banda, trencar amb una visió excessivament masculina de la historia i, de l’altra, reivindicar la experiència, la memòria i la creativitat de les dones. A partir d’aquest moment, es posarà entre interrogants la sistemàtica exclusió de les dones de les corrents artístiques dominants, a la vegada que es denuncia una historia de l’art que només valora la productivitat i el geni artístic dels homes reduint a les dones a fer d’objectes de contemplació i plaer masculí.
A principis dels 70 el cos femení es converteix en el punt de partida de les reflexions artístiques de les dones. Es buscarà exposar un cos real diferent i diferenciat que s’expressa i trenca les formes hegemòniques. 
L’obra de Judy Chicago serà representativa d’aquesta manera de concebre l’art  de la diferència com a exposició de la multiplicitat d’experiències femenines individuals i col·lectives.  El seu re-plantejament de la sexualitat de les dones,  el lesbianisme, l’antiviolència… no deixa de ser una posició política subversiva que ha generat moltes seguidores. I remet al mite del matriarcat. 
Per altre banda ha re-valoritzat i actualitzat feines i artesanies femenines que es consideraven casolanes i ara es mostren com a art col·lectiu i simbòlic d’una altra manera d’entendre el món.
Aquí per primer cop, el feminisme en art pren consciència de les possibilitats polítiques de les pràctiques artístiques i com dirà W. Benjamin “un cop l’art ha perdut el seu ingredient ritual i la seva dimensió “auràtica” davant la creixent reproductibilitat tècnica, només queda oberta la possibilitat de denuncia social i del combat polític”. I, a més, per a nosaltres, les dones, l’art significa una manera lliure i directe on buscar-nos, expresar-nos, i situar-nos en el món sense intermediaris, sense  les pressions discursives inventades pel patriarcat.
Us hi esperem!
DOCUMENTACIÓ ADICIONAL
SOBRE JUDY CHICAGO I LA SEVA OBRA: