martes, 8 de noviembre de 2016

Cloenda | CONTRAMEMÒRIA: OBLIDEM L'OBLIT (Casa Sagnier)

CONTRAMEMÒRIA:OBLIDEM L'OBLIT (Itinerancies)
Del 25 d'octubre fins el 17 de novembre podreu gaudir de la primera itinerància de l'exposició de l'edició FemArt 2015 a la Casa Sagnier de Barcelona.

Acte de Cloenda:
Dijous 17 de novembre a les 17h:
- videoprojecció de "L'Àpat Transgressor" (mostra FemArt 2016)
- Cloenda de l'exposició amb les artistes



CONTRAMEMÒRIA:OBLIDEM L'OBLIT

Els nostres cossos feministes segueixen desobeint…

Sabem que la història de la humanitat només fa referència a la meitat del món, que és una narració interessada i que la nostra memòria és una memòria induïda/segrestada.

No volem ser el descuit d’un discurs ni buscar-nos darrera l’oblit patriarcal, ni en allò no dit per qui controla la paraula. Per això exercirem la contramemòria i oblidarem l’oblit.

El nostre passat és quelcom com una realitat paral•lela no explorada encara prou, el llenguatge dominant sols ens permet “recordar” algunes dones que saberen destacar fent incursions valentes en el món dels homes.

Contramemòria vol dir canviar la direcció en la qual flueixen les coses. És donar carta de realitat a un passat amb el qual ens podem identificar fora de tot racionalisme normatiu. Tanmateix, el passat no és un temps cancel·lat i està absolutament incorporat en el nostre present, és matèria manipulable, i el futur reclama una nova relectura d’aquesta matèria.

Precisament la certesa que el futur és nostre trenca la dicotomia passat-futur. Aquest futur prometedor i generós reclama un passat a l’alçada. Una memòria nova. Un passat impensable dins del patriarcat. Una contramemòria que mostri aquest univers paral•lel, millor dit perpendicular a la narració masculina.

L’ atemporalitat de l’art, la seva ubiqüitat ens pot permetre fer reversible el binomi passat-futur: Fer del joc artístic creatiu, super-real, re-significatiu, tendre, divertit, irònic, irreverent, provocatiu, … un acte revolucionari a-temporal: imaginar i fer allò que hagués pogut ser i no fou, però que pot ser encara. Proposem una intervenció artística en el nostre passat, per recordar allò que sembla que no ha existit pel fet de no ser dit, que no sabem perquè no ha estat anomenat, però que avui tanmateix som capaces de re-inventar.