Els grecs tenien
el concepte Keres com a fusió entre vellesa i mort, entre malaltia i mort. Des
de temps immemorials fins a l’actualitat, la cura dels malats o dels ancians ha
estat una tasca femenina, però curiosament no hi ha cap divinitat que
representi aquesta situació; al contrari
Ker o Keres , amb ajuda de les Moires, eren les que posaven fi a la vida
de forma poc natural, com si la figura femenina estigués més identificada amb la mort que no pas en la
vida.(...)
En aquest treball
de ficció la Sibil·la de Cumes se’ns revela Anti-Keres, i les tasques que
realitzen les innombrables dones que tenen cura de la part més vulnerable de la
humanitat se’ns revela també Anti-Keres.
Així mateix, en la
nostra obra hem compartit tres premisses: explorar la construcció de la persona
que té cura; fer-ho des d’un hipotètic espai del que és privat (encara que no
en exclusiva) com a lloc d’esdeveniments i experiències emocionals, i crear un
nou mite, Anti-Keres, que posi damunt la taula les preguntes que les dones ens fem davant d’aquest
paper ocult, però clarament assignat al llarg de la nostra història, i al seu
torn, tan present encara en l’actualitat *
*Fragment extret
del text “Tres peces d’un trencaclosques” que escriu Nora Ancarola i que
prologa el Catàleg del projecte artístic i expositiu Trilogia de la Privadesa “ (Ed. mxespai1010, Barcelona)
Nora
Ancarola
Nascuda a
Buenos Aires en 1955, és una artista que viu i treballa a Barcelona des de
l'any 1978. Amiga de Ca la Dona, sempre ha recolzat el projecte Femart, formant
part dels jurats de les diferents mostres, assessorant i donant suport
material, tècnic i artístic a les nostres exposicions. Ha estat la nostra mentora i un important referent.
A partir de l'any 2000 dirigeix, al costat de Marga Ximenez, MX ESPAI 1010,
espai d'art contemporani de Barcelona, amb la qual també crea MX Edicions 1010
en el 2004, per la qual cosa reben el Premi a les Iniciatives en el 2008 de
l'Associació de Crítics d'art de Catalunya.
Coordina i comissaria cicles i
exposicions com Videopak, cicle anual
de vídeo instal·lacions, El desconegut
dels coneguts, Dobles pells, Nóvísimos, entre d’altres, alhora que es dedica a
l'ensenyament de l'art. Ha rebut diversos premis i beques que li permeten
continuar en una línia de producció independent i de recerca.
És llicenciada en
Belles arts per la Universitat de Belles arts de Barcelona. Des de 1998
realitza estudis sobre tècniques processos i expressions audiovisuals, a Buenos
Aires, Roma i Barcelona.
Des de Correcció
(Col·legi Aparelladors, Barcelona 1991), Paisatge
Submergit (Capella de Sant Roc, Valls 1992, Riu de (la) Plata (Centre d'Art
Contemporani Recoleta, Buenos Aires 1996), Missiones-Desaparegudes
(Galeria Tall, Buenos Aires 1996-Galeria Zenit, Copenague 1997), Rio de (la) Plata (La Xina-Art i
M.X.ESPAI, Barcelona 1999), Paisatge-Memòria
(Bobigny, París 2000), Naranjitas de la
Xina ((La Xina-Art, Barcelona 2002), Sibil·la
amb Marga Ximenez (L'interior celler, Barcelona 2004-05. Belgrad 2005-06,
Copenhaguen 2006), En l'interior celler
del meu estimat, amb Jacobo Sucari (L'interior Celler, 2005, MX Espai 1010,
Barcelona 2006), Domus Aurea, amb Marga Ximenez (TPK, Barcelona 2007. Centri
d’Art Côte donis Neiges, Mont-real, 2008), Entrellibres
(MX Espai 1010, Barcelona 2009), Trilogia
de la privadesa en col·laboració amb Marga Ximenez (Arts Santa Mònica de
Barcelona, 2010; Centri d'Art Roca Umbert de Granollers, 2011; Carte d'Art de
Catania, Itàlia, 2012; Embull 2 de Tarragona, 2013; Centri d'Estudis Ilerdencs
de Lleida, 2013); realitza la seva obra integrada a l'espai, on la interacció entre
ficció i realitat responen a una proposta reflexiva respecte del present.
Treballa en pintura i mitjans audiovisuals i de forma particular en
instal·lacions multidisciplinàries.
