ENTREVISTA A «NO PINTAS SOLA» (MURALISTES)

Gener 2023
NO PINTAS SOLA

Raquel Marcos (Solomillx)
Shetza Chicacausa

Shetza i Raquel són les autores del mural “El legado y las 7 plantas”, realitzat el mes de març, formant part del projecte Muralistes de FemArt i en conexió temàtica amb la Mostra FEMART 2023. Ens trobem a Ca la Dona, per parlar de l’obra recentment inaugurada, de la seva realització col·lectiva i de la seva relació amb la Mostra Resistències Fantasmes…

FemArt- Hola Raquel i Shetza, podeu presenter-vos, vosaltres mateixes?

Shetza– Bueno, mi nombre es Shetza Chicacausa, soy una artista oriunda de Colombia, pero me eduqué en Argentina, en Rosario y, bueno, escogí el muralismo porque me gusta pintar en las paredes y me gusta disfrutar del arte en la vía pública i no solo de arte como institución museo. Me gusta rayar en la calle o leer los rayados que hay, los grafitti, lo que dicen las paredes… Y ¿quién soy ahora, acá, en Barcelona?…Pues un poco lo que he sido siempre (se ríe), una buscavida!

FA- Quan temps fa que estàs aquí i per què vingueres·?

SH- Hace dos años y medio, vine porque me llamaba la atención Barcelona… Al principio iba para el País Vasco, también estaba enamorada en aquel momento i por eso iba al País Vasco, pero luego todo se vio diferente y ya me quedé aquí, en Barcelona.

FA- I la teva trajectòria artística com va començar?

SH- Pues ya desde chiquita siempre dibujaba, mi madre conserva muchos dibujos de cuando tenía dos años, pero luego, aunque me seguía gustando dibujar, seguramente para complacer a los pedres, tomé otros caminos y, en lugar de dedicarme a las Artes, elegí las Matemáticas. Así que más tarde, necesité volver a encontrar mi camino…, para encontrarlo, antes tuve que perderme. Ahí fue donde me vi yendo a Argentina. Y desde entonces, siempre ha sido el hacer artístico lo que me ha llamado la atención, el hacer con las manos, expresarme con la materia i las manos…

FM- I el contingut polític feminista i anticapitalista de les teves obres d’on surt?

SH- Huy, esto viene de antes del arte; elegí el arte después, para expresarme. Yo creo que soy militante antes que artista, el arte en sí es para mí algo egoísta y caprichoso, en cambió la militancia política es la conexión con querer cambiar el mundo, algo que me es consustancial, no puedo dejar de ser lo que soy y como también soy artista, me expreso artísticamente, milito con las artes…

FA- i tu, Raquel?

Raquel ( a partir d’aquí Solomillx)– Jo em dic Raquel Marcos, el meu nom artístic és Solomillx, soc de Cambrils i fa nou anys que visc a Barcelona, vaig venir per estudiar Arquitectura, soc “arquitecta”, treballo des de fa tres anys a Equal Saree un col·lectiu d’arquitectura i d’urbanisme feminista i fa dos anys que pinto a l’espai públic. Abans havia pintat en gran format a casa, però mai ho havia fet a l’exterior… Jo de petita havia volgut ser artista, però se’m donava molt bé les matèries més tècniques. També m’agradava molt l’espai, la configuració de les cases… sempre que anava amb la meva mare de visita, m’emportava un quadern i apuntava les coses que m’agradaven de cada casa. Tothom deia “aquesta nena estudiarà una carrera tècnica o serà arquitecta”… També he anat sempre a classes de pintura i sempre he tingut “el corazón partío”. De fet la pintura, més tard, em va salvar salvar: vaig fer arquitectura i me vaig allunyar un poc de l’art, però fa uns quatre anys vaig tenir una depressió heavy i va ser a través de pràctiques artístiques que vaig poder reconnectar amb mi mateixa, l’art em va servir per fer activisme de les emocions autèntiques, per no haver de ser com la gent espera, per poder dir, per exemple “estic malament”, així em vaig posar a fer cartells que deien “está bien estar mal”…, a través d’aquest procés vaig aplicar l’art a les meves postures més polítiques i feministes, me vaig enfortir i vaig recuperar la meva vessant artística. Me vaig dir “voy a por todas , esto és lo mío!”, D’aquí va sortir lo de Solomillx i lo de pintar al carrer. El nom de Solomillx neix de la meva inseguretat al firmar com Raquel Marcos a l’inici de compartir les meves obres i produccions: al pis on vivia la meva companya tenia un peix que es deia Solomillo i em va resultar interesant la relació entre aquest animal atrapat en una gabia i la nostra societat atrapada en un sistema capitalista i patriarcal.

FA- Ara expliqueu-nos la vostra relació artística , com us trobàreu les dues?

SO- Shetza i jo ens coneguérem aquí, a Ca la dona, participant en la Residència de FemArt “Emergències 4” que va començar en setembre; vam conviure i treballar juntes i amb altres companyes al llarg de 4 mesos i ella i jo congeniarem molt. Chetza amb les seves “Guerrilleres comunicatives”, que van començar així i després es van transformar molt , i jo amb el meu projecte “No pintas sola”. Vam acabar l’estada el desembre i vàrem fer públics els resultats artístics de cada una de les residents en una exposició que es va poder visitar des de finals de desembre de 2022 a finals de gener de 2023. Llavors Femart ens va proposar que treballéssim en un mural juntes, dins d’un l’altre dels seus projectes que es diu “Muralistes Urbanes”, on participen artistes que cada quadrimestre aproximadament, canvien el mural de l’entrada a l’edifici de Ca la dona. El contingut de l’obra hauria de connectar amb la Mostra de FemArt-2023, Resistències Fantasmes, que es va inaugurar el febrer d’aquest any.

FA- No havíeu treballat mai juntes, abans?

SH- Pues habíamos salido a pintar juntas en el marco de “Emergèncias”. Raquel, dentro de su proyecto “No pintas sola“, había acomodado varios encuentros en la calle con otras muralistas y un domingo que hacía mucho frío yo fui a pintar ahí y estuvimos todo el día la una pintando al lado de la otra, trabajando juntas y congeniamos mucho. Vimos que podíamos “pintar juntas”. Después nos propusieron pintar este mural en Ca la dona y fue un reto tremendo y emocionante porque teníamos solo 15 días para prepararlo todo y realizarlo; por supuesto ¡aceptamos!.

FA- I com vàreu organitzar aquest nou i precipitat projecte, com ho vàreu resoldre?

SH- En muy poco tiempo: el diseño, la pintura, la realización…, ¡todo a contrareloj!

Fue muy rápido y muy fluido, a partir de pocos encuentros y con mucha confianza en lo que queríamos cada una…

SO- Volíem recollir la temàtica de la Mostra, les resistències fantasmes, i ens venia de gust parlar de les bruixes, de l’herènciade coneixement que ens han deixat i del seu saber alternatiu sobre les plantes que encara es practica i perdura…

SH- Sí decidimos pronto que hablaríamos también de los cuidados, de la medicina, de las plantas medicinales que curan y que también son venenos, que pueden matar…

SO- Sí, volíem mostrar l’escena d’un acte de cura entre dues dones, on apareix també una figura fantasma -parafrasejant a Leonora Carrington- que visibilitza la força i la seguretat del llegat de coneixement de les nostres avantpassades…, aquestes dones que, encara que no les veiem, estan al nostre costat dia a dia, que acompanyen els nostres comportaments quotidians. Llavors, decidírem rodejar l’escena amb un marc floral de plantes i flors que s’utilitzaven per fer “remeis”, per practicar avortaments, per curar …i també per fer mal als maltractadors …; volíem jugar un poc amb allò que es veu i allò que no es veu, amb alguna referència energètica a partir de la pintura… De fet, en l’obscuritat, el nostra mural mostra figures luminescents, que no es veuen amb llum elèctrica o natural…, sols es veuen en l’obscuritat.

FA- Definitivament sou artistes muralistes, parleu un poc de l’opció

SH- A ver, yo creo que se escoge muralismo, para tener ese contacto directo con las personas. Si se trata de algo íntimo, yo lo hago igual y lo disfruto, utilizo otros formatos y puedo armar una exposición por mí misma y para mí misma y generar recursos para mí. Pero para compartir con otras artistas, con gente paseante, con gente que conoces o que no conoces, me gusta pintar en la calle. Y el muralismo, así sin más, lo siento en mi como una escuela latinoamericana, o sea, como esa manía de comunicarnos a través de los muros. Y , concretamente, yo lo vivo como una herencia chilena que está en mis manos, porque la persona que me enseñó a pintar murales es chilena, de la brigada Ramona Parra. Entonces de ahí ya, desde los 18 años, no dejé de reproducir este formato, ya es como muy mío, ya me constituye…

FA- i què és el que pintes en els teus murals…

SH- Pues lo que la gente necesita, lo que se me pide, lo que me pide un otre. Sí, a veces puedo pintar algo muy propio, muy vanidoso…, pero casi siempre he respondido a un pedido de la comunidad al hacer muros…

FA- i per tu Raquel que és el muralisme?

Per a mi, el muralisme és la connexió amb l’urbanisme, entès com l’espai públic, que no és neutre, que ens l’han expropiat, on no ens deixen parlar, ni ens demanen opinió i on es perpetuen moltes desigualtats i injustícies. Llavors pintar murals és una oportunitat, és com la manera de reapropiar-nos d’aquests espais usurpats i cridar visualment sobre els murs, expressar-te, protestar, denunciar…, parlar. I m’agrada pensar que el que pinto, interpel·la i incomoda, no en la intenció d’incomodar (bé un poquet, sí), sinó de fer pensar en allò que no es veu, que no es diu, de posar sobre la taula, sobre la paret en aquest cas, qüestions que ens travessen i n’hauríem de parlar, com és el mateix fet d’ocupar o recuperar aquests espais que se’ns han prohibit fins ara…, això és molt potent. I, per una altra part, el muralisme és per a mi un lloc a compartir amb altres artistes, un lloc on “no pintar sola”…

Respecte al que pinto, uf, no sé, es molt variat, sempre son temes que me travessen en el moment. Un temps vaig estar pintant escenes on animals ferotges menjaven les persones, fent analogia del capitalisme, que ens menja, ens devora…, ho pintava en murs de macroconstruccions d’aquestes que es construeixen a la nostra ciutat, que afavoreixen la gentrificació i expulsen a la gent dels seus barris… Per a mi és com cridar sobre la paret : “ei, mireu això està passant, organitzem-nos per aturar-ho, per intentar fer-ho millor, per intentar cuidar-nos…”

FA- Molt be. I per acabar, que ha significat per a vosaltres FemArt, Emergències, Ca la dona…?

SO- Per a mi, conèixer FemArt ha estat un gran descobriment, sí, poder formar part d’una col·lectiva que utilitza les pràctiques artístiques per expressar-se lliurament, políticament i comunitàriament. Treballar juntes, comentar els nostres projectes amb altres artistes, amb teòriques de l’art, amb col·lectius del moviment social de Barcelona…, aprendre altres maneres de mirar i escoltar, col·lectivitzar les pràctiques artístiques i reconèixer que mai m’havia plantejat les coses d’aquesta manera…, Uff, per a mi ha suposat com una explosió de cervell, una font d’inspiració molt heavy. I pintar el mural ha estat per a mi com un regal, poder intervenir artísticament en Ca la dona, aquesta casa que jo admiro tant, i poder posar-hi un granet de sorra, un granet d’agraïment pel fet que aquest espai existeixi… A més, pintar amb Chetza, havent-nos conegut i trobat aquí, ha estat un plaer i saber que continuarem treballant juntes, un gaudi molt gran.

FA- Oh, quin final tan maco…

SO– Eiii, que ella encara no ha contestat!

SH- Sí, yo también pienso que FemArt és un regalo. Tener un espacio de mujeres, lesbianas, trans y disidencias, donde hacer nuestras propias apuestas, donde poder juntar lo político y lo artístico y donde todo esto se concreta en acciones directas llámense muestras, residencias o murales, es un regalo. Es, además, muy raro porque hay muy pocos lugares así en el mundo. Me encanta, ¡es alucinante!… y luego, Raquel, compañera, acá está mi corazón.

La convocatòria Emergêncies.V «Conspiraciones isòpteres: plans creatius per a la desordenació de l’espai públic» ja és aquí!

Convocatoria oberta fins al 3 de setembre

“A mi se m’acut una cosa i és menjar-me un monument que m’incomoda cada cop que passo caminant i el veig”.Anònima

En aquesta cinquena edició de la residència Emergències, volem posar l’accent en la relació conflictiva entre la composició de la ciutadania i les construccions i normatives de les ciutats que habitem, en els processos d’amnèsia o memòria que els seus monuments i emblemes provoquen, en els processos de gentrificació i en els diferents sectors  humans que convivim en l’àmbit urbà.

Les conspiracions han estat sempre plans secrets per enderrocar el poder i l’ordre establert i és per això que en aquesta residència volem induir, en l’espai públic, mecanismes alternatius i innovadors de desordre a partir de pràctiques artístiques. I ens inspirem en el fer de les nostres veïnes, les isòpteres, insectes socials conegudes com a termites, arnes i formigues blanques, que desenvolupen la seva vida principalment en comunitats i colònies. Són organitzacions amb un objectiu comú: la supervivència en un territori hostil.

El nostre objectiu busca, des de la praxi crítica i creativa trastocar el funcionament de l’estructura legal, capitalista, patrimonial, patriarcal, capacitista i colonial que ens vol dòcils i obedients.

Les ciutats han estat, des de finals de l’edat mitjana, els principals escenaris des d’on assistim al desenvolupament i perpetuació del sistema de producció capitalista, colonial i patriarcal. Les ciutats, els seus edificis i espais públics, expressen els desitjos i interessos de la  classe social que les ha promogut, així com els símptomes que la delaten i la posen en qüestió. La urbanització és un fet central per a la supervivència del capitalisme i, per tant, la ciutat és també un espai susceptible de convertir-se en l’objecte central d’una lluita social i política.

Per lluitar en condicions innovadores i sorprenents, per fer front a la realitat sistèmica urbana, la pràctica artística, com a pràctica imaginativa i experimental inclusiva, proposa un canvi del concepte ciutat com un nou territori d’intercanvis i relacions a partir d’explorar formes alternatives de convivència. Les conspiracions isòpteres manifesten una resistència organitzada que desordena i erosiona tota realitat donada. 

La convocatòria d’aquest any s’articula, com sempre, al voltant d’un seguit de trobades intercanvis, tallers i formacions, on explorarem les possibilitats expressives i les traduccions artístiques de diferents lluites i resistències col·lectives a través de 4 “plans” temàtics principals: 1) Contra l’amnèsia colonial, 2) Contra la desmemòria històrica, 3) Okupació i xarxes comunitàries contra la gentrificació, 4) Cossos, territoris i carrer.



P.A.F.F. Programa Artístic Feminista de Formació

TítolDataMediació
Sessió d’acollida a Emergències.VFemArt
Planificació del pla. Consideracions prèvies a la conspiració. FemArt
PLA A: Contra l’amnèsia colonialCamila Opazo-Sepúlveda
PLA B: Contra la desmemòria històricaTeresa Lanceta
PLA C: Okupació i xarxes comunitàries contra la gentifricació*Per confirmar
PLA D: Cossos, territoris i carrerNancy Garín
Cura i mediacióIda Barbati Valentina Gaia Lops
Trobada ambTropidelia (artista)
Trobada ambLucía Piedra
Cura i mediacióCol·lectiu Pirulís
Trobada ambNúria Güell

Emergencies.V Conspiracions isòpteres: plans creatius per a la desordenació de l’espai públic

Convocatoria oberta fins al 3 de setembre

Text

“A mi se m’acut una cosa i és menjar-me un monument que m’incomoda cada cop que passo caminant i el veig”.Anònima

En aquesta cinquena edició de la residència Emergències, volem posar l’accent en la relació conflictiva entre la composició de la ciutadania i les construccions i normatives de les ciutats que habitem, en els processos d’amnèsia o memòria que els seus monuments i emblemes provoquen, en els processos de gentrificació i en els diferents sectors  humans que convivim en l’àmbit urbà.

Les conspiracions han estat sempre plans secrets per enderrocar el poder i l’ordre establert i és per això que en aquesta residència volem induir, en l’espai públic, mecanismes alternatius i innovadors de desordre a partir de pràctiques artístiques. I ens inspirem en el fer de les nostres veïnes, les isòpteres, insectes socials conegudes com a termites, arnes i formigues blanques, que desenvolupen la seva vida principalment en comunitats i colònies. Són organitzacions amb un objectiu comú: la supervivència en un territori hostil.

El nostre objectiu busca, des de la praxi crítica i creativa trastocar el funcionament de l’estructura legal, capitalista, patrimonial, patriarcal, capacitista i colonial que ens vol dòcils i obedients.

Les ciutats han estat, des de finals de l’edat mitjana, els principals escenaris des d’on assistim al desenvolupament i perpetuació del sistema de producció capitalista, colonial i patriarcal. Les ciutats, els seus edificis i espais públics, expressen els desitjos i interessos de la  classe social que les ha promogut, així com els símptomes que la delaten i la posen en qüestió. La urbanització és un fet central per a la supervivència del capitalisme i, per tant, la ciutat és també un espai susceptible de convertir-se en l’objecte central d’una lluita social i política.

Per lluitar en condicions innovadores i sorprenents, per fer front a la realitat sistèmica urbana, la pràctica artística, com a pràctica imaginativa i experimental inclusiva, proposa un canvi del concepte ciutat com un nou territori d’intercanvis i relacions a partir d’explorar formes alternatives de convivència. Les conspiracions isòpteres manifesten una resistència organitzada que desordena i erosiona tota realitat donada. 

La convocatòria d’aquest any s’articula, com sempre, al voltant d’un seguit de trobades intercanvis, tallers i formacions, on explorarem les possibilitats expressives i les traduccions artístiques de diferents lluites i resistències col·lectives a través de 4 “plans” temàtics principals: 1) Contra l’amnèsia colonial, 2) Contra la desmemòria històrica, 3) Okupació i xarxes comunitàries contra la gentrificació, 4) Cossos, territoris i carrer.

P.A.F.F. Programa Artístic Feminista de Formació

TítolDataMediació
Sessió d’acollida a Emergències.VFemArt
Planificació del pla. Consideracions prèvies a la conspiració. FemArt
PLA A: Contra l’amnèsia colonialCamila Opazo-Sepúlveda
PLA B: Contra la desmemòria històricaTeresa Lanceta
PLA C: Okupació i xarxes comunitàries contra la gentifricació*Per confirmar
PLA D: Cossos, territoris i carrerNancy Garín
Cura i mediacióIda Barbati Valentina Gaia Lops
Trobada ambTropidelia (artista)
Trobada ambLucía Piedra
Cura i mediacióCol·lectiu Pirulís
Trobada ambNúria Güell

Exposició

[EXPO] 4X4

«4×4»
Lesley Yendell, Louise Sudell, Juliette Murphy i Denys Blacker
15/11/2019 – 30/01/2020

EXPOSICIÓ «4×4» de Lesley Yendell, Louise Sudell, Juliette Murphy i Denys Blacker fins el 30 de gener
EXPOSICIÓ OBERTA DEL 15 de novembre al 30 de gener
Horari de visites: De dilluns a dijous de 17h a 19h!

Quatre artistes que van arribar a Catalunya en la dècada dels vuitanta s’han reunit per a mostrar el seu treball a l’espai FemArt de Ca La Dona. Les seves obres, encara que molt diferents, reflecteixen un interès comú en la poètica i la metafísica, i una preocupació pels problemes fonamentals del nostre temps, així com un qüestionament de les nocions de frontera, identitat i pertinença.

23/02 19h Inauguració de la Mostra FemArt 2023 «Resistències Fantasmes»

El proper dijous 23 de febrer inaugurem a Ca La Dona (C/Ripoll, 25) la Mostra FemArt 2023, dedicada a les resistències fantasmes: que no es veuen a simple vista, però que ens acompanyen sempre.

Les fantasmes, com les pràctiques artístiques ens aguaiten, ens persegueixen utilitzant llenguatges no sempre convencionals, reclamant la nostra atenció. Ens obliguen a suspendre les dinàmiques habituals de percepció i comprensió. Fan possible allò que semblava impossible. La resistència fantasma no és quelcom extern, sinó que és una part consubstancial a totes les corporalitats, fruit d’una energia díscola i creix en la dissidència, en racons carregats de malestar, propi i col·lectiu.

Amb els projectes de les artistes:

Charlotte Nordgren Sewell · Francisca Burgos · Daniela Valdez, Daniela Callejas Aristizabal, Lucia Pinzani · Daniela Efímera · Mònica Porta Domínguez · Anna Fando Morell · Creación Positiva (Lara M. Pascual, Azahara Fuentes, Irene C. Matamala) · Andie Puentes Fernández · Daianna Sierra Camacho · Noelia Maeso · Silvia M. Limiñana · Shetza Chicacausa · Lau López arts

Emergêncies.4 Formes d’escapisme: contra la disciplina, el control i la conquesta.

Text

Arranquem la quarta edició d’Emergêncies amb una proposta titulada Formes d’escapisme: contra la disciplina, el control i la conquesta. Volem recuperar el concepte «escapisme» per explorar, des de les pràctiques artístiques, formes de resistència davant els múltiples aparells de disciplina, control i conquesta que ens volen dòcils i submises.

“Escapisme” és una adaptació de la paraula anglesa escapism, que començà a usar-se durant la segona meitat del segle XIX per a referir-se als a les actuacions públiques que practicaven certes artistes que
mostraven l’habilitat de poder escapar-se d’;espais tancats o de
deslligar-se de cordes, cadenes o camises de força i diversos paranys.

En aquesta Europa fortalesa, capitalista, patriarcal i racista les formes
d’escapisme esdevenen una activitat creativa i subversiva que requereix
imaginació i confiança en què és possible transgredir la realitat més opressiva.

Les pràctiques artístiques, com les lluites i moviments de base, comparteixen la inquietud i la confiança de les escapistes del segle XIX. Tota activitat creativa no és altra cosa que una resistència contra la norma, contra la tendència habitual, una forma d’escapisme de les convencions i les inèrcies establertes. Un exercici experimental de risc que torna possible i realitzable l’impossible.

La convocatòria d’aquest any s’articula, com sempre, al voltant d’un seguit de formacions i tallers. Aquestes, exploraran les possibilitats expressives i traduccions artístiques de diferents lluites i resistències col·lectives a través de tres eixos temàtics que ens faran de paraigües conceptual: la disciplina, el control i la conquesta.

Artistes i projectes

Projectes artístics:
No pintes sola – Solomillx (Raquel Marcos)
Esperant l’incendi – Silvia Ramos Montes
Esdevenir dunes – Maybuch Victorel
Adquireix-la – Shetza Chicacausa
Dislocació – Lidia Prieto i Claudia Serrano
Des de la tendresa – Montserrat del Moral (Periviri)
Un nus també és una abraçada – Montserrat Aránega

Projecte de curaduria:
Les desertores – Helena Muñoz i Yaiza Berrocal

P.A.F.F. Programa Artístic Feminista de Formació

TítolDataMediació
Presentació15/09/2022FemArt i Muntsa Otero
Punitivisme i alternatives al sistema penitenciari22/09/2022Salhaketa NafarroaAssociació de suport a persones preses i els seus familiars. Una associació anticarcerària i antipunitivista que advoca per l’abolició de les presons, del sistema penal, i més àmpliament per l’abolició de la cultura del càstig.
Alternatives col·lectives davant la repressió29/09/2022Colze a colze Col·lectiu que sorgeix per afrontar plegades la repressió que pretén dissuadir-nos, immobilitzar-nos, desanimar-nos. El seu treball busca poder analitzar la utilització actual que s’està fent de l’aparell antiterrorista i com s’està emprant contra diferents sectors de la dissidència política a nivell de l’Estat espanyol i a nivell europeu.
Feminisme postcolonial i interseccionalitat6/10/2022Flor BrizuelaDoctora en Dret i Ciències Polítiques i investigadora del Seminari de Filosofia i Gènere de la Universitat de Barcelona. Especialitzada en drets humans, interculturalitat, colonialitat i feminismes contra-hegemònics. Participa en diferents col·lectius de base amb perspectiva feminista i antiracista.
Recuperació de la memòria de resistència i lluita de dones i dissidències13/10/2022Maria Rodó Zarate
Activista feminista i doctora en geografia, investiga des d’una perspectiva interseccional, espacial i emocional, qüestions com el dret a la ciutat, la violència de gènere o la LGTBIfòbia. Azadi Jin – La Màquia Grup transfeminista autònom. Inspirat en la #Jineolojî i de solidaritat internacionalista. Volen recuperar i narrar la memòria transfeminista. 
Formes d’escapisme a les fronteres20/10/2022Dones x Dones Grup feminista antimilitarista de Ca la Dona que neix el 1992 per a donar resposta als crims contra les dones a la guerra de Bòsnia-Hercegovina. El seu objectiu és la pràctica de solidaritat i relació amb dones d’altres països que es troben en conflictes diversos.
La col·laboració com a creació: fugir de la il·lusió de l’artista geni27/10/2022Mireia SallarésArtista visual, treballa com a realitzadora independent de documentals. Artista compromesa amb les arts com a pràctica transformadora i el vídeo com una via d’investigació antropològica, però també com un instrument narratiu, capaç de produïr relat a partir de la complexitat de la realitat.
«Toda obra de arte es un delito no cometido»: els talents escapistes de la Núria Güell3/11/2022Núria GüellArtista visual que desenvolupa projectes a partir de conflictes socials o polítics i que genera pràctiques de confrontació, qüestionament d’evidències i de convencions morals. 
Resistència migrant i col·lectivitat10/11/2022Las Migras de Abya Yala Col·lectiva artística de dones llatinoamericanes creada per accionar treballs artístics i  feminismes del Sud a través de disciplines com la fotografia, el periodisme literari, la il·lustració o el tèxtil.
«Idas», pròfugues de la norma-litat17/11/2022Silvia LimiñanaActivista anticapacitista i queer que desplega el seu treball artístic al voltant del llenguatge de les xarxes socials, relats i videocreació. Va formar part de la tercera edició d’Emergêncies.

Exposició

NO HI HA EXPOSICIÓ
Això és un aniversari, una fira, una festa, un recital, un ritual, un joc de màscares i una cerimònia.

Emergêncies.3 TEKOPORÃ

Text

Un any més obrim la convocatòria Emergêncies.3, i per celebrar tres anys de creació i formació compartida us proposem, en aquesta edició, deixar-nos portar per les possibilitats experimentals i creatives associades al concepte tekoporâ.

El mot tekoporâ és d’origen guaraní i està format per dues paraules: tekó que significa “manera pròpia de ser”, cultura, i porã que anomena simultàniament la bellesa i el bé. Tekoporã fa, per tant, referència a la bellesa i al bé en la manera de viure d’una comunitat: el seu bon viure col·lectiu, el viure amb bellesa i satisfacció. Entenem bellesa i bé, aquí i ara, com a una forma de vida sostenible, curosa i creativa que no vol dir una forma específica de fer, ni un ideal universal ètic, sinó que opera i és troba en la dimensió de les pràctiques de convivència, de suport mutu i de relació harmònica amb l’entorn. Tanmateix, resulta cada cop més difícil en els països occidentals, tan patriarcals encara, tan racistes, colonialistes i capitalistes, trobar paraules com aquesta, que puguin recollir i condensar un sentit poètic, però també polític, la bellesa del fet comú, del l’acció col·lectiva i de l’aprenentatge cooperatiu com a motors de la bona vida.

Aquest projecte que hem volgut també anomenar tekopora vol investigar les possibilitats dels objectes artístics com a dispositius de cura(doria) i com a pràctiques político-creatives que operen mitjançant la imaginació viva i activa. Aquesta íntima relació entre l’acció imaginària i la praxi política revolucionaria ha estat àmpliament teoritzada, però poques vegades explorada (experimentada) des de la intersecció mateixa entre art i activisme.

Els dispositius de cura són el resultat d’una activitat de confiança radical en les capacitats que té una comunitat, en l’autogestió i el suport mutu.  Quan parlem de dispositius de cura(duria) volem fer també un exercici de des-museïtzació de la tasca curatorial i creativa i fer èmfasi al mateix temps en les relacions, connexions i intercanvis creatius i experimentals que conformen tota disposició per a la cura. El tipus d’experiències que volem explorar ena questa tercera edició d’Emergències són aquells que resulten de la interrupció i/o estímul que produeix en la pràctica artística una realitat social determinada.

A través de l’exploració i recerca col·laborativa de les experiències comunitàries de vida i resistència vinculades al concepte de tekoporã, volem investigar i treballar, amb disposició de cura, espais de reflexió i experimentació rescatats, reivindicats o inventats per les lluites col·lectives. Volem generar nous àmbits de vinculació entre les pràctiques artístiques i les socials, polítiques i econòmiques que potencien allò comú implicant-se mútuament.

Artistes i projectes

Contra-relatos – The Proximity Movement (TPM) format per Daniela Savalli, Marta Minguell, Catalina Ansaldi i Ana Karen Orozco
Que arda – Paula Costantino
Capítulo 3: Crisálida – Liliana Díaz García
Panot Rosa (Ensayo 2) – Elda Ortiz
6m2 – Betiana Barros
Cicatrius – Aurembiaix Ainsa

P.A.F.F. Programa Artístic Feminista de Formació

TítolDataMediació
Presentació13/09/2021FemArt i Artemorralla.Sessió d’acollida i introducció al P.A.F.F.
Introducció al programa formatiu 20/09/2021FemArt i Artemorralla.Idees clau:Tekoporã, pensar la pràctica artística com a pràctica desuport mutu, vincles entre art i activisme, creació d’imaginaris deresistència i contramemòria.
Relacions entre art i pràctiques polítiques28/09/2021Nancy GarínDinàmiques i refl exions al voltant del vincle entre art i pràctiques polítiques disidents.
Estils de vida comunitaris, sostenibles i participatius5/10/2021Voltes CooperativaSessió on plantejar la creació des d’estils de vida comunitaris, situantla idea de viure en comunitat al centre, allunyant-se de logíquesrelacionals capitalistes.
Rebutjar l’statu quo a través de la tecnologia i lespràctiques feministes14/10/2021Feminist Ninja i Quimera Rosa.Sessió des d’on abordar el hacktivisme i biohacking com eines col·lectives de rebuig de l’statu quo.
La gestió del desig com a qüestió col·lectiva19/10/2021Paula Constantino.Dinàmiques sobre l’aproximació artística de la gestió del desig com aqüestió col·lectiva.
Generar espais de resistència a l’Europa capitalista26/10/2021Afroféminas i Las Migras de Abya Yala.Dinàmiques sobre com generar espais de resistència a territoriscolonialistes, com l’Europa capitalista. Així sobre com s’organitza elcol·lectiu artístic a espais hostils.
Posada en comú dels projectes des d’una perspectivaanticapacitista, antirracista i anti-institucional2/11/2021Marikarmen Free.Posada en comú de les obres desenvolupades al llarg d’Emergències,junt amb l’equip curatorial. Es proposen estratègies per realitzar unamostra accesible i anti-institucional.
La pràctica (cura)torial com espai de cures 9/11/2021Lucía Egaña.Sessió de tancament on revisar pràctiques curatorials com espai decures i afectes.

Exposició

Afectar-se entre si
Interferències entre cossos i comunitats

Emergêncies.2 HABITAR

Text

FemArt obre la convocatòria de la segona edició de la residència col·lectiva EMERGÈNCIES, un espai de trobada entre artistes en formació, estudiants de l’àmbit de les humanitats i la cultura, activistes feministes de Ca La Dona, artistes vinculades al projecte FemArt, teòriques i acadèmiques. EMERGÈNCIES planteja un programa de residències artístiques per a col·lectius o persones individuals que s’articula en dues modalitats de treball: La realització de projectes artístics i la realització d’un projecte de comissariat col·lectiu que inclogui l’adequació o adaptació de l’exposició dels projectes per a públic divers, sempre en relació amb una temàtica proposada per l’equip de FemArt. Aquest any volem treballar la crisis de l’habitatge que patim des de fa anys però que la pandèmia del Covid-19 ha agreujat.

FemArt proposa enguany una convocatòria artística amb perspectiva i compromís feminista per a artistes en formació. Aquesta proposta vol donar a la creació el valor constructiu d’un nou imaginari alliberat i alliberador que vegi en la producció d’objectes artístics el mitjà per a la reflexió, la crítica i la subversió del món donat. En la paraula emergència que etimològicament significa: “l’acte de sorgir d’alguna cosa que estava submergida”, conflueixen un seguit de significats molt diversos. L’emergència fa referència a l’acte d’irrompre, elevar-se, mostrar-se però també pot remetre al sorgiment inesperat de circumstàncies que ens obliguen a prendre accions immediates; el terme al·ludeix igualment a la necessitat urgent d’assistència o cura i, finalment, s’associa al fet que una planta aflori sobre la superfície del sòl. En aquest sentit i des de FemArt trobem que en la producció artística ressonen amb força aquestes accepcions. Les imatges artístiques es caracteritzen per irrompre inevitablement sobre el nostre món visual estable, reclamant la necessitat o urgència de desbloquejar o alliberar altres maneres de mirar. Al mateix temps que emergeixen, les imatges també descobreixen, desvetllen i assenyalen possibilitats que inspiren altres maneres de fer. Finalment, els objectes artístics (per definició artificials) emergeixen sobre la superfície del sòl d’una manera quasi orgànica fent de l’experiència artística una necessitat natural. L’imaginari dominant patriarcal i capitalista ha instaurat un estat d’excepció permanent que dona forma legal a les il·legalitats més flagrants. Les emergències son ruptures radicals amb el transcórrer domesticat de les nostres vides i recorden l’acte legítim i orgànic d’irrompre inesperadament. Les emergències són també sortides alternatives, com ho són també les pràctiques artístiques doncs quan sembla que res és possible faciliten nous itineraris aliens a tota normativitat, no es tracta de vies d’escapada sinó de xarxes de fissures que esquerden l’statu quo.

Artistes i projectes

Contra-relatos – The Proximity Movement (TPM) format per Daniela Savalli, Marta Minguell, Catalina Ansaldi i Ana Karen Orozco
Que arda – Paula Costantino
Capítulo 3: Crisálida – Liliana Díaz García
Panot Rosa (Ensayo 2) – Elda Ortiz
6m2 – Betiana Barros
Cicatrius – Aurembiaix Ainsa

P.A.F.F. Programa Artístic Feminista de Formació

TítolDataMediació
Archivo  encuerpado y memoria de los movimientos sociales y el feminismo6/11/2020CENTRO DOCUMENTACIÓN CA LA DONA
Mercè Otero  Vidal
Lucha contra la especulación y para el acceso a una vivienda digna13/11/2020SINDICATD’HABiTATGE 
Nuni
Arquitectura i urbanisme comunitari14/11/2020COOPERATIVAVOLTES  
Marina Sanahuja Beltrán

Tema: Okupación desde una perspectiva no binaria y procesos de empoderamiento desde la resistencia a los desahucios
20/11/2020Marikarmenfree
Feminisme i lluites de vivenda21/11/2020SINDICAT HABITATGEPOBLE SECPepa
Comisariado y conceptualización de proyectos entre el arte y el activismo27/11/2020TUTORÍA COLECTIVALucía Egaña Rojas 
ómo encarar y cerrar proyectos artísticos.28/11/2020udit Vidiella  PagèsTUTORÍA COLECTIVA
Arquitectura i urbanisme feminista3/12/2020COL·LECTIU PUNT 6Roser  Casanovas
Arte y activismo, un recorrido general  poniendo atención en los proyectos sobre la vivienda4/12/2020TUTORÍA COLECTIVA
Elena Fraj Herranz

Exposició

https://www.emergencies2.org/