EMERGÊNCIES 2

CONVOCATÒRIA TANCADA

FemArt obre la convocatòria de la segona edició de la residència col·lectiva EMERGÈNCIES, un espai de trobada entre artistes en formació, estudiants de l’àmbit de les humanitats i la cultura, activistes feministes de Ca La Dona, artistes vinculades al projecte FemArt, teòriques i acadèmiques. EMERGÈNCIES planteja un programa de residències artístiques per a col·lectius o persones individuals que s’articula en dues modalitats de treball: La realització de projectes artístics i la realització d’un projecte de comissariat col·lectiu que inclogui l’adequació o adaptació de l’exposició dels projectes per a públic divers, sempre en relació amb una temàtica proposada per l’equip de FemArt. Aquest any volem treballar la crisis de l’habitatge que patim des de fa anys però que la pandèmia del Covid-19 ha agreujat.



Projectes de creació:

Contra-relatos | The Proximity Movement (TPM) format per Daniela Savalli, Marta Minguell, Catalina Ansaldi i Ana Karen Orozco

Contra-relatos es un archivo sonoro navegable en un espacio virtual. Recoge grabaciones de las chicas del colectivo @metzineres, quienes a veces habitan un local juntas durante el día. A veces participan y organizan actividades en conjunto. Habitan sus cuerpos revueltos. La red que crean juntas es fragmentaria, es inestable, es hermosa y es densa. Al ingresar al espacio virtual, el interactor accede a un contra-archivo emocional de contra-relatos en pandemia, en el que podrá habitar parte de sus vínculos sensoriales y afectivos mediante la escucha.

···

Que arda | Paula Costantino


¿Cómo los códigos de vivienda influyen en nuestras masturbaciones? ¨Que Arda¨ es una plataforma como uno de los resultados de mi proceso. con el fin de crear pornografía y masturbaciones hecha por todxs para todxs. La propuesta es descongelar los condicionamientos que atrofiaron nuestras sexualidades desde la industria pornográfica, el patriarcado, capitalismo y lo hegemónico. Goce, placer y consenso son el mantel desde donde todo sucede.


···

Capítulo 3: Crisálida | Liliana Díaz García


¿Cómo habitamos nuestras viviendas?¿Qué me permito ser dentro que afuera no? Con la intención de abordar el tema “habitatge” desde diversos puntos, desglosé en capítulos los interrogantes que surgían durante la residencia artística. De esta manera exploré mediante distintos procesos el tema de habitar y mudanza. 


···


Panot Rosa (Ensayo 2) | Elda Ortiz

 

¿Qué espacios tenemos ahora disponibles para relacionarnos, compartir, cuidar, contener, resistir? ¿Podemos imaginar(nos) desde nuevos sentidos de colectividad  y posibilidad? PANOT ROSA_ensayo2 es parte de la investigación para una película, una laboratoria para experimentar al borde de límites disciplinares. Dentro de Emergènces.2 hemos estado habitando estos bordes y sembrando posibilidades.


···

6m2 | Betiana Barros

6m2 parte del cuerpo y el espacio para reflexionar acerca de cómo nos relacionamos con la vivienda y el entorno. También, a lo largo de la residencia, se convierte en una investigación de los modos de componer y de exponer arte. Es un proyecto que viaja desde lo íntimo a una búsqueda abierta con miras a un arte colectivo. 

···

Cicatrius | Aurembiaix Ain

“Com pell
que envolta
relaciona i protegeix.
Temporal – com el cos que l’habita –.
Aquests murs tenen cicatrius.”

Cicatrius és part d’un projecte d’investigació on la intimitat, la temporalitat, el cos i l’espai dialoguen i es qüestionen com es relacionen entre si, així com la relació que tenen amb el ser.  



Projecte de curadoria col·lectiva:


EXTIMIDADES. Políticas y narrativas des de el Habitaje | Helena García i Fabiola Reyna

"Extimitats. Polítiques i narratives des de l’habitatge" és el projecte de curadoria que recull i sistematitza tot allò que ha tingut lloc durant la Residència i el Programa formatiu Emergêncies 2.

Habitaje
1 Acción de habitar. Concepto generado en la residencia Emergències compuesto por la raíz «habit -» y el sufijo «–aje», que indica acción, para suplir la ausencia de una palabra en castellano referida al acto de habitar por parte de un sujeto.

La creación de esta nueva palabra que, aunque no existiera previamente en el castellano, no deja de ser objetivamente posible ni gramaticalmente correcta, surge a partir de la primera propuesta temática que lanza el equipo de FemArt para la residencia Emergències.2: la crisis del habitatge. Esta consigna aparentemente vinculada a la lucha por la vivienda -tan presente en la ciudad de Barcelona- se interpreta de muy diferentes maneras por parte de las artistas, cuyas miradas comprenden desde la propia condición ontológica en el hecho de habitar el hogar, pasando por el cuestionamiento de los códigos de vivienda, las políticas de organización urbana o la crisis de habitabilidad agravada durante la pandemia.

En este punto, el habitaje se convierte en un objeto de reflexión del cual surgirán una amplia variedad de experiencias y formas de entenderlo, convirtiéndose en un potencial generador de discursos y prácticas, que a su vez compartirán espacio con la visión de colectivos y activistas de la lucha por la vivienda en la ciudad de Barcelona durante la residencia Emergencies.2.


-------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Sobre Emergêncies 2:

Inaugurem de manera virtual el resultat de la segona convocatòria d’ “Emergències” sota el títol “Extimitats. Polítiques i narratives des de l’habitatge”.

La mostra exposa, aquest cop en format virtual, un primer tast del resultat de 7 setmanes de treball i intercanvi dels sis projectes artístics seleccionats realitzats amb perspectiva i compromís feminista per a artistes en formació. Aquest any a més, tenim una altra novetat, doncs el projecte curatorial també ha estat dissenyat i coordinat per dues membres també seleccionades per a aquesta convocatòria dins l’àmbit de curadoria i mediació.
Aquest any hem volgut anar un pas més enllà a l’hora d’oferir l’espai expositiu de FemArt com a taller per a les artistes, és per això que hem dissenyat un Programa de Formació Artística Alternativa on durant sis setmanes diversos perfils professionals de l’àmbit artístic i teòric, però també diferents grups i col·lectius activistes han intercanviat amb les participants les seves experiències, pràctiques i reflexions al voltant la qüestió de l'habitatge, la crisis de l’accés a un habitatge digne, els processos d'exclusió i expulsió dels barris de la ciutat, les lluites socials i els moviments que han plantat cara a l'especulació i a les immobiliàries, el reclam de les veïnes sobre com han de ser les ciutats, l'espai públic i l'espai privat…També reflexionàrem sobre l'acte d'habitar la ciutat, posar el cos, habitar un espai polític, encarnar una categoria no normativa i descobrir altres maneres d'habitar la ciutat. Per a realitzar aquest programa hem contat amb la col·laboració de Mercè Otero (Activista feminista, Centre de Documentació de Ca La Dona), les companyes del Sindicat d'Habitatge del Casc Antic i del Sindicat d'habitatge del Poble Sec, Marina Sanahuja (Arquitecta i antropòloga de la Cooperativa Voltes), Marikarmenfree (Activista transfeminista, artista, implicat processos d'okupació i resistència als desnonaments), les companyes del Col·lectiu Punt 6 (Col·lectiu dedicat a l'arquitectura des d'una militància feminista que formen part de Ca La Dona), Lucía Egaña (Artista, activista antirracista, investigadora), Judit Vidiella (Artista, activista feminista, docent de la ERAM i investigadora) i Elena Fraj (Artista, investigadora de processos d'art i activisme i docent de la UB).
Aquesta proposta vol donar a la creació artística el valor constructiu d’un nou imaginari alliberat i alliberador que vegi en la producció d’objectes artístics el mitjà per a la reflexió, la crítica i la subversió del món donat.
Les autores dels projectes artístics són Paula Costantino, Aurembiaix Ainsa, Liliana Díaz García, Betiana Barros, Elda Ortiz i el col·lectiu TPM (The Proximity Movement) format per Daniela Savalli, Marta Minguell, Catalina Ansaldi i Ana Karen Orozco. També comptem amb Fabiola Reyna i Helena García en la modalitat de curadoria, mediació i conceptualització de l'exposició que recull tota l'experiència de la residència. Emergències parteix de la concepció de que la producció artística és un fet social, absolutament contrari a la concepció patriarcal de l’artista geni. Així, les participants han pogut conversar i aprofundir en els seus interessos amb artistes contemporànies, activistes feministes i professores de Belles Arts que han participat en el seu procés de treball, com a producció socialment útil i compromesa. L’activitat creativa, com els feminismes o els moviments socials són espais d’emergències, resistents i persistents. Tot estat d’emergència es una possibilitat de subversió, un estat d’irrupció d’alternatives, no es tracta de vies d’escapada sinó de xarxes de fissures que esquerden el statu quo.



Sobre la convocatòria

FemArt proposa enguany una convocatòria artística amb perspectiva i compromís feminista per a artistes en formació. Aquesta proposta vol donar a la creació el valor constructiu d’un nou imaginari alliberat i alliberador que vegi en la producció d’objectes artístics el mitjà per a la reflexió, la crítica i la subversió del món donat. En la paraula emergència que etimològicament significa: “l’acte de sorgir d’alguna cosa que estava submergida”, conflueixen un seguit de significats molt diversos. L’emergència fa referència a l’acte d’irrompre, elevar-se, mostrar-se però també pot remetre al sorgiment inesperat de circumstàncies que ens obliguen a prendre accions immediates; el terme al·ludeix igualment a la necessitat urgent d’assistència o cura i, finalment, s’associa al fet que una planta aflori sobre la superfície del sòl. En aquest sentit i des de FemArt trobem que en la producció artística ressonen amb força aquestes accepcions. Les imatges artístiques es caracteritzen per irrompre inevitablement sobre el nostre món visual estable, reclamant la necessitat o urgència de desbloquejar o alliberar altres maneres de mirar. Al mateix temps que emergeixen, les imatges també descobreixen, desvetllen i assenyalen possibilitats que inspiren altres maneres de fer. Finalment, els objectes artístics (per definició artificials) emergeixen sobre la superfície del sòl d’una manera quasi orgànica fent de l’experiència artística una necessitat natural. L’imaginari dominant patriarcal i capitalista ha instaurat un estat d’excepció permanent que dona forma legal a les il·legalitats més flagrants. Les emergències son ruptures radicals amb el transcórrer domesticat de les nostres vides i recorden l’acte legítim i orgànic d’irrompre inesperadament. Les emergències són també sortides alternatives, com ho són també les pràctiques artístiques doncs quan sembla que res és possible faciliten nous itineraris aliens a tota normativitat, no es tracta de vies d’escapada sinó de xarxes de fissures que esquerden l’statu quo.