Inaugurem de manera virtual el resultat de la segona convocatòria d’ “Emergències” sota el títol “Extimitats. Polítiques i narratives des de l’habitatge”.
La mostra exposa, aquest cop en format virtual, un primer tast del resultat de 7 setmanes de treball i intercanvi dels sis projectes artístics seleccionats realitzats amb perspectiva i compromís feminista per a artistes en formació. Aquest any a més, tenim una altra novetat, doncs el projecte curatorial també ha estat dissenyat i coordinat per dues membres també seleccionades per a aquesta convocatòria dins l’àmbit de curadoria i mediació.
Aquest any hem volgut anar un pas més enllà a l’hora d’oferir l’espai expositiu de FemArt com a taller per a les artistes, és per això que hem dissenyat un Programa de Formació Artística Alternativa on durant sis setmanes diversos perfils professionals de l’àmbit artístic i teòric, però també diferents grups i col·lectius activistes han intercanviat amb les participants les seves experiències, pràctiques i reflexions al voltant la qüestió de l'habitatge, la crisis de l’accés a un habitatge digne, els processos d'exclusió i expulsió dels barris de la ciutat, les lluites socials i els moviments que han plantat cara a l'especulació i a les immobiliàries, el reclam de les veïnes sobre com han de ser les ciutats, l'espai públic i l'espai privat…També reflexionàrem sobre l'acte d'habitar la ciutat, posar el cos, habitar un espai polític, encarnar una categoria no normativa i descobrir altres maneres d'habitar la ciutat.
Per a realitzar aquest programa hem contat amb la col·laboració de Mercè Otero (Activista feminista, Centre de Documentació de Ca La Dona), les companyes del Sindicat d'Habitatge del Casc Antic i del Sindicat d'habitatge del Poble Sec, Marina Sanahuja (Arquitecta i antropòloga de la Cooperativa Voltes), Marikarmenfree (Activista transfeminista, artista, implicat processos d'okupació i resistència als desnonaments), les companyes del Col·lectiu Punt 6 (Col·lectiu dedicat a l'arquitectura des d'una militància feminista que formen part de Ca La Dona), Lucía Egaña (Artista, activista antirracista, investigadora), Judit Vidiella (Artista, activista feminista, docent de la ERAM i investigadora) i Elena Fraj (Artista, investigadora de processos d'art i activisme i docent de la UB).
Aquesta proposta vol donar a la creació artística el valor constructiu d’un nou imaginari alliberat i alliberador que vegi en la producció d’objectes artístics el mitjà per a la reflexió, la crítica i la subversió del món donat.
Les autores dels projectes artístics són Paula Costantino, Aurembiaix Ainsa, Liliana Díaz García, Betiana Barros, Elda Ortiz i el col·lectiu TPM (The Proximity Movement) format per Daniela Savalli, Marta Minguell, Catalina Ansaldi i Ana Karen Orozco. També comptem amb Fabiola Reyna i Helena García en la modalitat de curadoria, mediació i conceptualització de l'exposició que recull tota l'experiència de la residència.
Emergències parteix de la concepció de que la producció artística és un fet social, absolutament contrari a la concepció patriarcal de l’artista geni. Així, les participants han pogut conversar i aprofundir en els seus interessos amb artistes contemporànies, activistes feministes i professores de Belles Arts que han participat en el seu procés de treball, com a producció socialment útil i compromesa.
L’activitat creativa, com els feminismes o els moviments socials són espais d’emergències, resistents i persistents. Tot estat d’emergència es una possibilitat de subversió, un estat d’irrupció d’alternatives, no es tracta de vies d’escapada sinó de xarxes de fissures que esquerden el statu quo.
Sobre la convocatòria
FemArt proposa enguany una convocatòria artística amb perspectiva i compromís feminista per a artistes en formació. Aquesta proposta vol donar a la creació el valor constructiu d’un nou imaginari alliberat i alliberador que vegi en la producció d’objectes artístics el mitjà per a la reflexió, la crítica i la subversió del món donat.
En la paraula emergència que etimològicament significa: “l’acte de sorgir d’alguna cosa que estava submergida”, conflueixen un seguit de significats molt diversos. L’emergència fa referència a l’acte d’irrompre, elevar-se, mostrar-se però també pot remetre al sorgiment inesperat de circumstàncies que ens obliguen a prendre accions immediates; el terme al·ludeix igualment a la necessitat urgent d’assistència o cura i, finalment, s’associa al fet que una planta aflori sobre la superfície del sòl.
En aquest sentit i des de FemArt trobem que en la producció artística ressonen amb força aquestes accepcions. Les imatges artístiques es caracteritzen per irrompre inevitablement sobre el nostre món visual estable, reclamant la necessitat o urgència de desbloquejar o alliberar altres maneres de mirar. Al mateix temps que emergeixen, les imatges també descobreixen, desvetllen i assenyalen possibilitats que inspiren altres maneres de fer. Finalment, els objectes artístics (per definició artificials) emergeixen sobre la superfície del sòl d’una manera quasi orgànica fent de l’experiència artística una necessitat natural.
L’imaginari dominant patriarcal i capitalista ha instaurat un estat d’excepció permanent que dona forma legal a les il·legalitats més flagrants. Les emergències son ruptures radicals amb el transcórrer domesticat de les nostres vides i recorden l’acte legítim i orgànic d’irrompre inesperadament. Les emergències són també sortides alternatives, com ho són també les pràctiques artístiques doncs quan sembla que res és possible faciliten nous itineraris aliens a tota normativitat, no es tracta de vies d’escapada sinó de xarxes de fissures que esquerden l’statu quo.