Història

La primera mostra artística organitzada a Ca La Dona va néixer l’any 1992 sota el títol “Mostra de creativitat de dones”. Va constituir una iniciativa impulsada des de fora pels grups FesLu (1) i Drac Màgic (2), provinents de la lluita lèsbica i de la reivindicació feminista cultural, respectivament. Aquesta primera exposició es va desenvolupar a la primera seu de l'associació, un pis que estava situat a la Gran Via.  

Aquest primer immoble es va aconseguir l’any 1987, després de mesos de mobilitzacions i negociacions on es reclamava un centre per a dones a la ciutat i com a resultat de la okupació d'un espai de la ciutat. La “Mostra de creativitat de dones’’ va ser una mostra multidisciplinària d'obres realitzades per dones properes als grups que la van impulsar, no abordava cap temàtica concreta, no hi va haver cap procés de convocatòria i tampoc es va obrir a un públic general més enllà de les sòcies o usuàries de Ca La Dona.  (Veure la història de Ca La Dona a https://caladona.org/historia/ i a https://caladona.org/de-casp-a-ripoll/)

Dos anys més tard, Carme Porta, secretaria de Ca La Dona, va recuperar el projecte de la Mostra, es va organitzar una exposició d'obres d'artistes vinculades amb l'associació. La mostra de l'any 1994 va prendre per nom “Les dones fem art” un títol que va precedir l'actual “FemArt” que s'ha utilitzat des de l'any 1998. La mostra es va impulsar per la necessitat de donar visibilitat el treball artístic de les dones, desplaçades dels principals circuits artístics de la ciutat, entenent també l'art com un espai de transformació social.  

Als anys noranta l'ideari artístic-feminista de la ciutat era un desert i els referents de projectes artístics col·lectius de dones s'emplaçaven fora del territori. FemArt s’inspirava en els imaginaris possibilitats per projectes com Guerrilla Girls (EUA, 1984) i Mujeres Creando (Bolívia, 1992) i plantejava l'emergència de començar una història pròpia de l'activisme feminista vehiculat a través de l'art en el nostre context.  

La Mostra va deixar de ser de caràcter íntim l’any 1997, quan es va realitzar l'exposició “Les Multimedias” en col·laboració amb la Facultat de Belles Arts (Universitat de Barcelona), on es van introduir grups de joves artistes provinents dels feminismes autònoms que no necessàriament tenien vincle directe amb Ca La Dona. Aquell any, el col·lectiu “Multimedias”, format a Belles arts, es va ocupar del comissariat de l'exposició i va introduir propostes que incorporaven performances, vídeo i accions site-specific. Les artistes que van participar a “Les Multimedias” provenien majoritàriament de l'activisme feminista que es realitzava en l'àmbit okupa de la ciutat com el col·lectiu “Les Tenses” (3)  i altres grups que treballaven des de MAMBO (4) o des de Els Xalarts (5). FemArt es va connectar amb col·lectius com “Les Artªs” o “BABA” i va començar la seva relació amb espais alternatius de la ciutat com “La Nostra Illa”, la llibreria “Pròleg” o el “Banana Factory”.  

A partir d’aquí el projecte va encarar una etapa d’expansió i instrumentalització gràcies al finançament de l’Institut Català de les Dones (ICD) i de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), la contractació de persones que duien a terme el comissariat d’una manera professional i l’establiment de les pràctiques de la proposta de temàtiques i de convocatòries obertes que arribaven cada cop a més espais. FemArt es va consolidar com a grup i va aconseguir treballar de manera autònoma sota el paraigües de Ca La Dona. En aquella època les activistes de Ca La Dona, FemArt i altres activistes culturals es van bolcar en la creació del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison (CCDFB), un espai pensat per albergar formació artística-tècnica, activitats i produccions culturals fetes per dones, fruit d’una etapa de demandes i reivindicacions d’un espai que havia estat seu de la Biblioteca Popular de la Dona i l’Institut de Cultura Popular (ambdós fundats per Francesca Bonnemaison). L’obtenció de la Bonnemaison, però, va obrir una etapa de debat sobre la gestió i l’organització del centre, fet que va provocar una crisi en el si de l’activisme feminista local.  

Amb el viratge polític cap a les esquerres tant a Espanya com a Catalunya i a Barcelona, i amb la creació i consolidació de departaments públics dedicats a “la dona” i dels feminismes institucionals, FemArt va viure una època de suport econòmic important on es van registrar els pressupostos més alts del projecte (concretament l’any 2007, 2008 i 2009). FemArt es va poder expandir fora dels límits de la casa (Ca La Dona, ja situada al principal del número 38 del carrer Casp) i va sumar forces amb espais com la llibreria Pròleg, l’espai MX 1010, Galeria Safia o l’espai Niu com a localitzacions habituals d’exposició. Per altra banda, Dolo Pulido i Marta Darder van donar un nou aire als catàlegs de les mostres, que comptaven amb la col·laboració de nombroses acadèmiques i artistes, i a les activitats que envoltaven les exposicions.  

L’equip FemArt es va desestabilitzar a causa de crisis internes i de les retallades de l’àmbit de la cultura justificades per la Crisi econòmica. Com a conseqüència, l’any 2011, coincidint amb la inauguració del nou espai de Ca La Dona cedit per l’Ajuntament (actual seu del carrer Ripoll 25), FemArt va estar a punt de desaparèixer. Per fer front aquesta crisi, l’equip FemArt va proposar la Mostra “Revoltes”, amb l’ajuda altruista de les artistes i col·laboradores que havien passat per la Mostra es va poder produir una exposició retrospectiva. El projecte va començar a promoure un treball més grupal i la Mostra es va començar a gestionar en col·lectiu. “Es tractava de resignificar el disgust i convertir-lo en força”. En plena crisis de mudança d’espai, on la majoria de materials de la Ca La Dona es trobaven en caixes en altres espais, la Mostra es va desenvolupar en espais alternatius.  

En els nous equips van començar a replantejar les necessitats i les pràctiques establertes a les mostres, també es van exterioritzar les preocupacions sobre la recepció de la Mostra en àmbit artístic, la presència als mitjans i la pròpia responsabilitat sobre la memòria històrica creada pel propi projecte. El projecte va perdre pistonada, l’any 2015 FemArt es va quedar sense cap subvenció externa. Davant d’aquest fet, l’equip es va reposicionar i va agafar un nou aspecte més compromès, es va proposar un treball de base, amb la deslocalització de l’exposició en centres cívics i amb les col·laboracions a les Jornades Radical-ment Feministes. L’any 2017 el projecte va ser reconegut amb del Premi del Públic Maria Aurèlia Capmany atorgat per l’Ajuntament de Barcelona. Després de la finalització de les obres de rehabilitació de Ca La Dona a principis de l’any 2018, FemArt va inaugurar un espai d’exhibició propi, despatx i magatzem a l’edifici i va recuperar la subvenció.

L'any 2018 FemArt va organitzar una Mostra Retrospectiva que rememorava i celebrava els 25 anys de projecte, fet que va servir com un gran treball d'investigació i reflexió interna. A partir del 2020 es van iniciar una sèrie de projectes que encaren un treball de formació artística i que busquen activar noves col·laboracions i espais més enllà dels espais expositius.


1  FesLu és l’abreviatura que feia servir el grup Festivitats Lúdiques, un grup de dones lesbianes que organitzaven esdeveniments i festes.  
2  Drac Màgic és una cooperativa dedicada al estudi i a la divulgació cultural fundada l’any 1970. Un dels seus projectes més coneguts és la Mostra Internacional de Films de Dones. Veure a: https://www.dracmagic.cat/qui-som/ [Consulta: 27/12/2018] 
3  Grup d’artistes que es reunia al Centre Social Okupat “La Fresca” del barri de Sants de Barcelona. 
4 M.A.M.B.O. és l’acrònim de Momento Autónomo de Mujeres y Bolleras Osadas, va ser una casa okupada creada entre març i abril de 2006 i va ser desallotjada el gener de 2007. 
5 Centre Social Okupa de Barcelona. 


Text extret de la Tesi Art, curadoria i polítiques culturals des dels feminismes: una anàlisi de la Mostra FemArt (1992-2018) d'Anna Fando Morell.